El Tribunal Suprem, en la seva Sentència núm. 1404/2021 de 30 de novembre de 2021, estableix que els contribuents de l'impost de societats tenen dret a compensar les bases imposables negatives d'exercicis anteriors encara que l'autoliquidació de l'impost s'hagi presentat de manera extemporània, afirmant d'aquesta manera que l'aplicació de bases imposables és un dret i no una opció.
Fins avui, el criteri de l'administració tributària era el de mantenir que l'aplicació de bases imposables negatives era una opció, havent-se d'exercitar, sol·licitar o renunciar en el termini reglamentari de declaració, tal com es regula en l'article 119 de la Llei General Tributària, per consegüent, si es presentaven fora de termini no es podia optar a aquesta opció.
No obstant això, la sentència ha establert que la compensació de bases imposables és un veritable dret del contribuent, servint a més al principi constitucional de capacitat econòmica dels contribuents, ja que és el mitjà que garanteix que el gravamen de l'obtenció de renda en l'Impost de societats es produeixi de manera correlativa a la capacitat econòmica d'aquests.
En definitiva, el subjecte passiu pot triar per compensar-les o no compensar-les i en quina quantia, determinant, a més, dins dels límits establerts, el període o períodes en els quals aplicar la compensació, encara que es presentin de manera extemporània, sense que la decisió de compensar-les o no, constitueixi una opció tributària de les regulades en l'article 119.3 de la Llei General Tributària.
Kommentarer